sábado, 23 de julio de 2011

potser que si..pot ser que no

Ah! que pasa cuan de cop i volta sents sortir de dins del pit un suspir..........pot ser de conformitat.....pot ser d'aliviarnos de determinades situacions...pot ser de no trobar respostes i creiem que un suspir ho enterra tot.....pot ser un sentiment de reveldia reprimida....pot ser una negació...un sentiment mes enlla de la ilusió....tanco els ulls....penso un desitj...el sento i suspiuro amb satisfació ,per que malgrat tot sempre creure que un desitj,que un somni pot ser una realitat....nomes falta temps.....

1 comentario:

  1. Buff...buff.
    Vinc en busca d´un somriure i em trobo un sospir...
    Em replego sobre mi mateixa, doncs m´estan torturant, lenta, pausada i cruelment.
    Fins avui, però. S´ha acabat.
    Espero que tú puguis començar...el que els teus sospirs et mostren.

    ResponderEliminar