sábado, 23 de julio de 2011
potser que si..pot ser que no
Ah! que pasa cuan de cop i volta sents sortir de dins del pit un suspir..........pot ser de conformitat.....pot ser d'aliviarnos de determinades situacions...pot ser de no trobar respostes i creiem que un suspir ho enterra tot.....pot ser un sentiment de reveldia reprimida....pot ser una negació...un sentiment mes enlla de la ilusió....tanco els ulls....penso un desitj...el sento i suspiuro amb satisfació ,per que malgrat tot sempre creure que un desitj,que un somni pot ser una realitat....nomes falta temps.....
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Buff...buff.
ResponderEliminarVinc en busca d´un somriure i em trobo un sospir...
Em replego sobre mi mateixa, doncs m´estan torturant, lenta, pausada i cruelment.
Fins avui, però. S´ha acabat.
Espero que tú puguis començar...el que els teus sospirs et mostren.